A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Aquest poema pertany al llibre Les dones i els dies, publicat a l’any 1968, on Gabriel Ferrater va recopilar poemes que havia escrit anteriorment i, a més, va publicar-ne de nous. El títol del llibre deixa entreveure les dues coses més importants en la vida d’aquest significatiu poeta català: les dones i el pas del temps.
En el poema, l’autor fa un esment d’impactes personals de petits moments de la vida que, malgrat la seva senzillesa, li van aportar felicitat i benestar. A causa del pas del temps, no sap si tornarà a gaudir més d’aquests moments, així que decideix anomenar-ne alguns, com si anomenés el que trobarà a faltar, la qual cosa ens mostra una certa nostàlgia de futur que hem d’entendre tenint en compte el fet que Gabriel Ferrater no volia viure més de 50 anys.


Lydia Jiménez