Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l'enveja s'oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d'arribar sinó d'anar-se'n.
És ara quan l'amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l'horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
......
Aquest poema de Joan Margarit s'inclou dins del seu nou llibre "No era lluny ni difícil". M'ha semblat que transmet molta tendresa i molts sentiments. Una poesia sincera, desvestida de tot ornament i que s'adona de l'inexorable pas del temps. M'ha agradat quan l'he llegit.
Marta Piqué.
Mentre aguanti el vell fort roure
Fa 4 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada