Però quan es viu tranquil, ocupat en els quefers de cada dia, quan el sol surt sobre el mar i els carrers i la gent que estimes, no tens pressentiments dolents. Molt pocs dels nostres en tenien, i ningú no es podia imaginar que la crueltat dels turcs arribés a un punt tan terrible. Ningú.
He triat aquest fragment, perquè mostra amb paraules precises el que un sent quan tot va bé, quan no hi ha res que t'amoïni i sobretot quan no has de patir per la teva vida.
També t'ajuda a fer una reflexió, i es que en el món en què vivim la vida està més valorada i no hem viscut quelcom de semblant.
La fotografia és de Mykonos, una posta de sol, que em transmet molta tranquil·litat i pau.
Nàdia*
Els últims passos de Joan Gamper
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada