CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dilluns, 25 d’abril del 2011

PARAULES DE LA NIT

Home, sigues prudent. Amb la teva mesura,
ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'Univers.
Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç,
limita't a la llei de la teva natura.

Alça, si et plau, els ulls en la tenebra, vers

els estels que clivellen la meva carn obscura.
Compara't al seu brill, i pensa, criatura,
què val un ideal, una llàgrima, un vers.

Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa.
Cada flor té un perfum, i cada ànima pesa
en el fons del meu cor on l'etern és present.

Que la meva amplitud et doni confiança
en el braç que ens sosté, en la roda que avança
i en el Sol que veuries si jo fos transparent.



París, 14 de Juliol del 2009


En aquest sonet, com podem intuir llegint el títol, la que ens parla és la nit tot dirigint-se directament a l'home amb imperatius, vocatius.. (
Home, sigues prudent, Alça..) El poema es centra en la personificació de la nit, la qual "parla" a l'home i també en el recurs de la comparació ("Compara't")entre la inmensitat de la nit i de l'univers en general i la dimensió limitada dels mortals: Home..., no pots estrényer l'univers", "limita't a la llei de la teva natura".

En els dos primers quartets hi podem veure aquest contrast; però en els dos tercets l'autor insisteix en la idea que l'home no s'ha de deixar aclaparar per la grandesa de la nit (potser la nit és una metàfora del pessimisme), donat que en el cicle de la vida cada persona és important: "cada flor té un perfum, i cada ànima pesa
en el fons del meu cor"
Així doncs en els dos últims tercets hi ha un tó més positiu que insisteix en la importància de l'home i en la conifança que aquest ha de sentir en l'univers que ens sosté per molt inmens i grandios que sigui.

El poema és una reflexió sobre la condició humana.


Marta.M.

1 comentari:

  1. moltes gràcies m'heu ajudat molt!! sou els millors!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!111

    ResponElimina