"De vegades em desperto a la nit i crido. O bé tinc un malson i crido bo i adormit. Tinc quinze anys, però no ho puc evitar: crido el pare, crido el seu nom: Vahé, Vahé! Crido l'àvia, les meves dues germanes: Sofia, Iané!
Llavors la mare, Marik, em sent i ve al meu costat, m'acotxa com quan era petit, em passa la mà pel front moll de suor, la trobo fresca com les seves roses de Trebisonda."

He triat aquest Fragment, perquè ell recorda la seva família i llavors la seva mare el calma. M'agrada aquest fragment, perquè demostra l'amor que sent una mare per un fill i que per qualsevol pare es primer el seu fill.

Paula Fernández.