Viatge de Van cap a Ecmiadzin

"Primer feia fred, perquè Van és molt alt, però després vam patir calor i set, i molts fugitius emmalaltien i es morien i tot, i havíem de deixar els que es quedaven pel camí. 

Moltes coses, les he oblidades; les he volgudes oblidar expressament, per poder viure. La mare sovint diu: 

-Quan vam sortir de Van eres un nen i quan vam arribar a Ecmiadzin ja eres un noi. 

Només havia passat un mes i mig, em sembla, encara que els dies es feien interminables, però vol dir que em vaig fer gran de cop, per força."

En aquest fragment del Quadern d'Aram (capítol IV, "En mar"), parla l'Aram en primera persona: ens descriu el seu dur trajecte des de Van fins a Ecmiadzin, a causa de la persecució dels turcs. Durant aquest trajecte, aquest personatge encara és un nen que mai abans havia vist la mort, o el sofriment de tanta gent, morint de gana i de fred. Per això, com ell diu, "per força", aquest viatge li canvia la vida, la mentalitat i el fa veure la realitat del cruel món. Tant ell com la seva mare ho reconeixen: quan era Van era un nen, i durant el camí per arribar a Ecmiadzin, es va fer gran. 

Doncs és per això, que en aquest tros veiem perfectament l'evolució psicològica de l'Aram: observem el viatge geogràfic (de Van a Ecmiadzin) que implica el viatge iniciàtic (la transformació de nen a adult). 

Júlia Pàmies Jassans.