´´ És molt fàcil, quan ja han passat les desgràcies, de mirar endarrere i de dir:
- Com és que no us n'adonàveu, que hi havia mala maror? No recordàveu les matances d'Adana?
Però quan es viu tranquil, ocupat en els quefers de cada dia, quan el sol surt sobre el mar i els carrers i la gent que estimes, no tens pressentiments dolents.Molt pocs de nosaltres en teniem, i ningú no es podia imaginar la crueltat dels turcs arribés a un punt tan terrible. Ningú.´´
He escollit aquest fragment ja que em sembla una gran reflexió, perquè com be diu, les crueltats dels turcs van començar en un moment inesperat per a tots els Armenis, en un moment en el qual tots tenien les seves ocupacions i cap preocupació per res, vivint el dia a dia amb tranquil.litat, fins que tot passa i recorden el que feien abans que tot començés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada