"Diafebus, veient la vergonya que Tirant pasava, va entendre per què Tirant reprenia a tots els de la seva mena i fins i tot als seus amics si parlaven d'amor. Els deia: <>, mentre se'n reia de tots. Però jo veig que ell ha anat a caure a la trampa i que no hi ha força humana que pugui sortir-se'n.
    I Diafebus pensava en els remeis que necessita un mal com aquest, i amb un gest pietós i afable va començar a dir."

Hem escollit aquest fragment de la novel·la perquè el nostre treball tracta d'uns certs personatges i en aquesta part en surt un d'ells. Concretament Diafebus, el cosí de Tirant. Que com reflecteixen aquestes paraules, sempre està al costat de Tirant ajudant-lo, fent-li companyia i intentant entendre'l en tot, ja que és el seu fidel cavaller i millor amic.

Júlia Hernández, Mar Benach i Júlia Moyano.