La pena extrema qque la meva ànima sent és perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m'afligeix més, i el meu cor s'ha tornat més fred que el gel perquè no tinc cap esperança d'aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s'ha d'amar.¿ I no sabeu vós en tots els fets d'armes que m'he trobat, ningú no m'ha pogut passar ni vèncer, i una sola visió d'una donzella m'ha vençut i m'ha tirat al terra, que no he tingut cap resistència contra ella? I si ella m'ha fet el mal, ¿de quin metge puc esperar medecina? ¿ Qui em pot dar vida o mort, o salut de veritat, si no ella? ¿ Amb quina força i amb quina llengua podré parlar, que pougui fer.li tenir pietat, si la seva altesa em guanya en tot, en riquesa, en noblesa i en senyoria? I si amor, que té una blança justa, que iguala les voluntats, no inclina cap a mi el seu cor gran i generós, jo estic perdut, perquè em sembla que totes les solucions que poden donar-me remeisón impossibles; així que no sé què fer amb la gran desventura.
Laia Pujol, Piedad Palacios, Ahjar i Paula Andreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada