Havent obtingut la llibertat de fer amb mi el que jo vull, tinguda aquella honestedat que sol ser donada a les donzelles, veuran i sabran en aquesta nota com jo, Estefania de Macedònia, filla del il·lustre príncep Robert, duc de Macedònia, de gust i de ciència certa, ni obligada ni forçada, tenint Déu devant dels meus ulls i tocan amb les mans els sants Evangelis, us prometo a vós, Diafebus de Muntalt, que amb aquestes paraules us prenc per marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany. I us aporto en atenció al matrimoni aquest ducat de Macedònia amb tots els drets que li pertanyen.
Nosaltres hem escollit aquest text perquè a part del amor de Tirant i de Carmesina, el de Diafebus i Estefania també és molt bonic. En aquesta nota es veu clarament que, com Estefania no pot estar amb Diafebus perque no té cap distinció social, i ella està completament enamorada d'ell, li diu de casar-se i així d'aquesta manera ell pot aconseguir el títol de duc, i poden estar per fi junts i vistos amb bons ulls per els altres.
Cèlia Brunet, Dímitra Sioras, Júlia Estivill i Amanda Garcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada