(...)
QUERUB: Jove, vine aquí! Parlem-ne!
CAÏM: Vols que t'ho digui? Ja n'estic fart, d'aquest país. Tot són prohibicions, tot són traves. Veus aquesta fruita? Doncs és de mira'm i no em tocs. Veus aquell jardí? Doncs si hi entres et guanyaràs una atupada. ¿Veus la teva germana? Doncs passa de llarg i un altre dia, germà. No et pots moure que no t'entrebanquin. Qualsevol dia agafo el sarró i el gaiato i no em veieu més el pèl. Ten-ho per dit.
QUERUB: Bé, ja t'has desfogat? Ara podrem parlar serenament.
CAÏM: Sí, àngel, sí. Tan serenament com et plagui. Al capdavall en fas el que vols, de mi.
QUERUB: I tant! No pares de desobeir-me!
(...)
En aquest fragment on estan en escena Querub i Caïm, es mostra clarament un dels temes de l'obra, l'inconformisme, en aquest cas, i únicament de Caïm; ja que els altres personatges es resignen i ho accepten tot.
Caïm, en canvi, en cap moment de l'obra no es resigna a acceptar allò que no entèn, tot ho analitza i ho raona. Però en realitat, és el tipus d'home que s'espera, aquell que no accepta les coses perquè sí, sinó que lluita pels seus propis principis.
Finalment comentar, que aquesta actitud que té Caïm, en realitat és el portaveu de l'actitud rebel i inconformista del propi autor, Joan Oliver.
Núria Pentinat - 2n BAT, C.
