Caïm: Jo sé on vaig. Tinc una missió a compli: ara ho veig clar. Tu, Adam, ja no pots fer res de bo. Ets l'home de l'Edèn; l'Edèn s'ha acabat; doncs s'ha acabat l'home. Un peix fora de l'aigua. Un ésser frustrat...

Adam, molest, irònic: No has sentit quina parauleta? Aquí aviat no ens entendrem. Jo vaig fixar un vocabulari i unes regles de parlar amb l'ajut de Jahvè. I eren més que suficients. Però aquest ximple, vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després inculca les seves estúpides innovacions a sa mare i a sa germana, i vet aquí una altra manera d'amagar-nos les hores. Jo mateix, sense voler, me n'encomano !

En aquest diàleg entre Caïm i Adam, podem observar una funció metalingüística, i un sil·logisme en la paraula frustrat, aquesta paraula també està en cursiva per remarcar l’expressió.

Andrea Bojor