Sentí, tot d'una, l'alegre urgència de tornar al seu costat, de pensar, plegats, que res valia la pena, tret del seu món, tret d'ells dos. Al vespre s'havien separat molestats l'un de l'altre i vés a saber si no havia estat una ximpleria d'aquelles que et passen amb un esbufec.
Aquest fragment de la Mundeta Claret ens aporta una gran quantitat de sentiments i d'amor molt ben descrits per l'autora. Montserrat Roig sap descriure'ls amb claredat i entusiasme i ens els fa molt propers.
Mar Bartolí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada