"Jim"

Avui, dimarts 15 de febrer, s'ha esdevingut, al Centre de Lectura de Reus, l'exposició del llibre "Jim" de Magí Sunyer, doctor en filologia catalana. L'autor ha exposat, davant d'una sala gairebé plena d'espectadors, la seva obra, igual que han fet altres autors amb anterioritat. No obstant, aquest cop l'autor ha exposat el seu llibre amb un to humorístic i irònic (sobretot al parlar de crítics i altres autors), a més, ha utilitzat temes actuals, com la jubilació de Ronaldo (en el futbol), per tal de comparar-los amb la seva experiència com escriptor o amb la seva novel•la.

L’autor també ens ha explicat que “Jim”, tot i ser una continuació de “L’illa del tresor”, no tracta de pirates, ni de la mar (quan en Jim arriba al Port de Bristol diu que no tornarà a embarcar-se mai més), és una novel•la més aviat curta que explica les desventures d’en Jim (pel que es troba quan arriba a la seva ciutat) i l’escriptura de “L’illa del tresor”.

Seguidament, l’autor ha comentat que ell quan va escriure l’obra, ho va fer sense pensar prèviament el que aniria a escriure, sinó que escrivia per impulsos.

Al final, i abans que el grup “En Veu Alta” llegís alguns capítols inicials del llibre, ha fet un comentari que no tenia gaire a veure amb l’obra.

Carles Vaquera Mañero 2 BAT-D

Comentari. "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Caïm: Vull dir que ets un dropo que amb les teves llagoteries i les teves manyes has trobat la manera de viure com en els temps del Paradís, quan els pares encara no havien perdut la conducta. Mira quines mans més fines que té, l'angelet! Com que en sa vida no ha empunyat un mànec!

Caïm critica el fill fidel al pare i la família en general, perquè el recolza. És a dir, és una crítica a la família burgesa comparant-la amb la primera família que hi va haver en la història segons la Bíblia. També critica clarament l'estat acomodat de la classe burgesa.

Amb aquesta foto també vull comparar la situació de la fàbula de la formiga i la llagosta. Caïm no para de treballar, mentres que Abel fa el dropo. No obstant, en aquest cas Abel té el suport de la seva família.

Carles Vaquera Mañero 2 BAT-D

Allò que tal vegada s'esdevingué

CAÏM: Estigues tranquil·la, mare. Res de dimonis! Només sóc un home que vull entendre les coses que em passen, que vull saber qui sóc i on vaig i que em sento amb forces per a lluitar contra qui sigui. ¿D'on em vénen aquestes ganes de respirar fondo, de xuclar la llum i l'aire que m'envolten, de domar les bèsties, de treballar la terra i fer que doni fruits? No t'ho has preguntat mai, tu, això?

***

Aquest fragment mostra un dels principals temes de Allò que tal vegada s'esdevingué, la llibertat de l'individu. Les ganes de "volar" de Caïm, de valer-se per ell mateix i de satisfer les seves necessitats. També es veuen reflectides la intel·ligència i la curiositat de Caïm al començament del fragment.

Blanca Gispert.

Allò que tal vegada s'esdevingué.

Eva desapareix. Caïm, després de les seves darreres paraules, ha estat voltant tot nerviós pels extrems de l'escena.
(...)
QUERUB: Jove, vine aquí! Parlem-ne!
CAÏM: Vols que t'ho digui? Ja n'estic fart, d'aquest país. Tot són prohibicions, tot són traves. Veus aquesta fruita? Doncs és de mira'm i no em tocs. Veus aquell jardí? Doncs si hi entres et guanyaràs una atupada. ¿Veus la teva germana? Doncs passa de llarg i un altre dia, germà. No et pots moure que no t'entrebanquin. Qualsevol dia agafo el sarró i el gaiato i no em veieu més el pèl. Ten-ho per dit.
QUERUB: Bé, ja t'has desfogat? Ara podrem parlar serenament.
CAÏM: Sí, àngel, sí. Tan serenament com et plagui. Al capdavall en fas el que vols, de mi.
QUERUB: I tant! No pares de desobeir-me!
(...)

En aquest fragment on estan en escena Querub i Caïm, es mostra clarament un dels temes de l'obra, l'inconformisme, en aquest cas, i únicament de Caïm; ja que els altres personatges es resignen i ho accepten tot.
Caïm, en canvi, en cap moment de l'obra no es resigna a acceptar allò que no entèn, tot ho analitza i ho raona. Però en realitat, és el tipus d'home que s'espera, aquell que no accepta les coses perquè sí, sinó que lluita pels seus propis principis.
Finalment comentar, que aquesta actitud que té Caïm, en realitat és el portaveu de l'actitud rebel i inconformista del propi autor, Joan Oliver.


Núria Pentinat - 2n BAT, C.

Caïm: Jo sé on vaig. Tinc una missió a compli: ara ho veig clar. Tu, Adam, ja no pots fer res de bo. Ets l'home de l'Edèn; l'Edèn s'ha acabat; doncs s'ha acabat l'home. Un peix fora de l'aigua. Un ésser frustrat...

Adam, molest, irònic: No has sentit quina parauleta? Aquí aviat no ens entendrem. Jo vaig fixar un vocabulari i unes regles de parlar amb l'ajut de Jahvè. I eren més que suficients. Però aquest ximple, vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després inculca les seves estúpides innovacions a sa mare i a sa germana, i vet aquí una altra manera d'amagar-nos les hores. Jo mateix, sense voler, me n'encomano !

En aquest diàleg entre Caïm i Adam, podem observar una funció metalingüística, i un sil·logisme en la paraula frustrat, aquesta paraula també està en cursiva per remarcar l’expressió.

Andrea Bojor

Classe de literatura!!

Maria-Mercè Marçal

Us convido a conèixer la poeta Maria-Mercè Marçal, autora d'uns poemes plens de sensibilitat i sensualitat, íntims i alhora propers.
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
M'he emborratxat de solitud.

http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/
http://www.fmmm.cat/
http://lletra.uoc.edu/bruixa-de-dol-maria-merce-marcal