CAÏM: Estigues tranquil·la, mare. Res de dimonis! Només sóc un home que vull entendre les coses que em passen, que vull saber qui sóc i on vaig i que em sento amb forces per a lluitar contra qui sigui. ¿D'on em vénen aquestes ganes de respirar fondo, de xuclar la llum i l'aire que m'envolten, de domar les bèsties, de treballar la terra i fer que doni fruits? No t'ho has preguntat mai, tu, això?
***
Aquest fragment mostra un dels principals temes de Allò que tal vegada s'esdevingué, la llibertat de l'individu. Les ganes de "volar" de Caïm, de valer-se per ell mateix i de satisfer les seves necessitats. També es veuen reflectides la intel·ligència i la curiositat de Caïm al començament del fragment.
Blanca Gispert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada