CAÏM: [...] Una vegada jo havia oblidat el nom del llop; ho pregunto al pare i em contesta: ovella. I ara ja no miro prim. Si no sé un nom l'improviso...¿Saps aquell animaló que fa la mel
-cosa ben dolça-, però que també dóna aquelles fiblades que embutllofen la pell? Doncs, per a mi, és una abella... Ho entens?
QUERUB: Maliciós Vols dir que és com el teu germà...-cosa ben dolça-, però que també dóna aquelles fiblades que embutllofen la pell? Doncs, per a mi, és una abella... Ho entens?
He escollit aquest fragment perquè crec que és un trosset molt curt de text i tot i així ens mostra alguns del recursos de l'autor i un extens vocabulari.
En només 4 línies hi trobem frases fetes ( no mirar prim), funció metalingüistica ( la descripció del què és una abella), moltissima ironia, jocs de paraules...
És per això que he triat aquest fragment perquè crec que demostra força clarament alguns dels trets que podem observar al llarg de tota l'obra.
Marta Masip Simó 2n C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada