Nara: Ja saps amb qui te les heus? Jo sóc molt poca cosa. Sóc una nena delicdada, una toia... M'agrada guarnir-me i adornar-me, saps? A vegades m'imagino que m'he disfressat de... roser, sí, sí, de roser! I m'agrada fer bona olor i sentir-me-la... L'altre dia, a la font, després del bany, em vaig fregar tota la pell amb flor de romaní, així, tot suaument... I aleshores em semblava que m'havia tornat un arbrissó, una mena de filla dels pins més alts i les papallones més ben pintades venien damunt meu... Oi que sí que sóc una beneita?
En aquest fragment de Nara, es reflecteix clarament el tema de la comèdia de Joan Oliver, ja que reflecteix el paper de la dona en la família burgesa, un cànon de dona sense cap somni més enllà del matrimoni i la llar. A més, en aquest parlament hi apareixen diverses paraules del camp semàntic de flors i arbres.
Nàdia*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada