Antígona

Creont:

Per què no,Ismene? Per què no,Antígona? Ha de dormir en un mateix tranquil somni el promotor de baralles i el príncep de l'autèntica glòria? He parlat ,i ara la meva paraula és llei. L'enemic serà ofert a la fam dels gossos i voltors,i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara,vells i poble de la nostra ciutat,honoreu amb mi el nom del rei caigut.


He triat aquest fragment per que trobo que és molt significatiu respecte a Antígona que ella és la que és juga la vida per fer el correcte.
Que en veritat que és el correcte?- és fer el que em vist sempre, i aixo és el que ens sembla correcte i per tant moral en el cas d'Antígona perquè fa el que ella sent,creu i fa el 'correcte'.
Aquesta part en que Creont parla,ja ens esta deixant clar que el que no és pot fer és enterrar al bo(Etèocles) amb el dolent (Polinices).
I fa que Antígona es plantegi, que fer,i com reaccionar al respecte.
Ella actua com una germana que és neutre, per tant fa el que creu.

Creont també fa dubtar a Ismene que en un principi acompanyara a Antígona a enterrar a Polinices pero és farà enrere.