Ismene
Si, m’espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l’última
del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
Antígona
Mira el que fas. Que després no te’n penedeixis.
Ismene
Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest
cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
Antígona
Per què no te’n tornes? No t’ho priva ningú
Ismene
Per què no reflexiones de nou el que vas fer? Escolta una vegada més el meu
prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
Antígona
Ara vacil·les, abams semblaves decidida.
Ismene
Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d’aquest cos,
aquests ocells.
Antígona
Retorna al palau, amb Euriganeia.
Euriganeia
T’he de deixar?
Tirèsias
Anem-nos també, hem parlat prou.
Eumolp
Jo em quedo.
Antígona
Tu?
Eumolp
Tajudaré
Pàgina 56-57

Comentari:
En aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu, hi apareixen Ismene, Eumolp i Tirèsias que estan veient el cadàver del seu germà, Polinices. Antígona vol enterrar-lo, però Creont va ordenar que ningú ho fes, tot i així Antígona vol que el seu germà tingui un enterrament digne. Aleshores Ismene, al veure que si l’enterren seran condemnats, es tira enrere amb l’oracle Tirèsies i l’única persona que ajuda a Antígona és Eumolt, el servent de la família reial, diu que no té res a perdre ja que és geperut i pensa que els deus ja no li poden fer res més.
Més enllà de la història d’Antígona, podem veure que hi ha similituds amb la guerra civil espanyola. A Catalunya, algunes persones van defensar la seva cultura i principis, cosa que els va conduir a la mort per la dictadura, i també hi van haver persones que d’alguna manera van renunciar a la seva cultura per por del que els podia passar. Trobo que només les persones fortes i segures del que creuen poden arribar a fer un gest com el d’Antígona i el de la resistència catalana a la guerra civil. També el gest que fa Eumolp el podem aplicar a aquelles persones que com a la guerra ho van perdre tot ja no tenien por de morir, aquests són els maquis. Els maquis eren un conjunt de persones de la resistència Catalana que el que feien era atemptar contra Franco i el seu exercit.

Per concloure diré que aquest fragment també m’ha fet veure que la persona que menys t’esperes és la que en algun moment determinat et pot ajudar i en canvi, les persones en que confies poden deixar-te sol davant les adversitats.

Com a il·lustració he elegit una fotografia de Mohandas Karamchand Gandhi. Com Antígona, he trobat que Gandhi també va defençar els seus principis per damunt de totes les coses i crec que hi ha una gran similitud.

Ramon Morant