Antígona: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el meu germà, el fill petit de Iocasta.
Tirèsias: Destructor de la pau.
Antígona: Si hagues vençut, ara l'honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles.
Eumolp: És inútil de retreure coneguts efectes de l'èxit.
Antígona: També ets aquí.
Eumolp: Per acomplir el que m'ordenis i escoltar-vos sota la tempesta.
Antígona: Ets lliure d'anar-te'n.
Eumolp: No puc abandonar ni al vell ni a tu. Si véns, et mostraré el camí de tornada.
Antígona: El conec. Em quedo.
Tirèsias: No respectaràs la llei?
Antígona: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.
He triat aquest fragment de la obra teatral de Salvador Espriu, anomenada Antígona. De fet, en aquest tros hi trobem tres punts molt interessants dels personatges que hi aparèixen:
Primer de tot, que veiem el refús per part de Tirèsias per enterrar Polinices; encara que ell pensa igual que Antígona i Eumolp, ja que anteriorment diu que "és també un crim als ulls divins no perdonar als vençuts".
Pel que fa el personatge d'Eumolp, aquest és, contrariament a l'anterior, un home sincer i agraït que acompanya a Antígona fins al final; ja que de fet, ell no té res a perdre perquè els Déus l'han castigat tota la vida per la seva deformitat.
El personatge d'Antígona, arrisca la seva vida per enterrar el seu estimat germà. De fet, es justifica tot el temps dient que hagués enterrat també Etèocles ja que s'estima per igual els seus germans. És més, desafia les lleis terrenals (que mana el rei Creont) i defensa les "lleis divines".
Finalment, de del meu punt de vista, crec que és molt interessant la valentia que presenten els personatges d'Antígona i d'Eumolp: arrisquen la seva vida per defensar els seus criteris i poder enterrar Polinices, sabent que sofriràn un dur càstig. I, el més important i atractiu d'aquest fragment, és que Espriu intenta fer el mateix que Antígona i Eumolp per defensar la pau durant la Guerra Civil Espanyola. Per això, aquest llibre ajuda a dissimular la seva finalitat.
Júlia Pàmies Jassans
Mentre aguanti el vell fort roure
Fa 5 hores
http://www.google.com/imgres?q=ant%C3%ADgona+zambrano&hl=en&gbv=2&biw=1279&bih=620&tbm=isch&tbnid=9R_dfRZgNzwIPM:&imgrefurl=http://www.la-ratonera.net/numero27/n27_antigona.html&docid=TMRO44nFBwaN5M&imgurl=http://www.la-ratonera.net/images27/antigona_zambrano%252520(2)_fmt.jpeg&w=606&h=402&ei=CedYT-f4MYbh8AP01ZzXDg&zoom=1&iact=hc&vpx=109&vpy=152&dur=224&hovh=183&hovw=276&tx=162&ty=78&sig=103818142753214609915&page=1&tbnh=115&tbnw=173&start=0&ndsp=19&ved=1t:429,r:0,s:0
ResponEliminaImatge text
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina