CREONT: Euridice, estimades filles, som lliures per l'esforç d'Etèocles, ploreu el rei. No lamenteu,en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar d'aquest poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d'ell i de la nostra raça. I mano també que l'altre cos sigui exposat nu als ocells i la nit.
COMENTARI:
He escollit aquest fragment ja que és el tros on realment és nota l'ironia de l'autor, perquè reflecteix perfectament el personatje al qual l'autor es vol referir. És un fragment que mostra l'ambició i les ganes de poder d'aquest personatge. També mostra les ganes de Creont de manar i de que es faci el que ell ha determinat. Crec que aquest és el fragment que dona la clau per entendre el rerefons que hi ha en aquesta obra.
La nostra Barcelona en la cuina d’un restaurant
Fa 28 minuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada