CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimecres, 27 de febrer del 2013

Tirant lo Blanc

NOTA D'ESTEFANIA A DIAFEBUS.

Havent obtingut la llibertat de fer amb mi el que jo vull, tinguda aquella honestedat que sol ser donada a les donzelles, veuran i sabran en aquesta nota  com jo, Estefania de Macedònia, filla del il·lustre príncep Robert, duc de Macedònia, de gust i de ciència certa, ni obligada ni forçada, tenint Déu devant dels meus ulls i tocan amb les mans els sants Evangelis, us prometo a vós, Diafebus de Muntalt, que amb aquestes paraules us prenc per marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany. I us aporto en atenció al matrimoni aquest ducat de Macedònia amb tots els drets que li pertanyen.


Nosaltres hem escollit aquest text perquè a part del amor de Tirant i de Carmesina, el de Diafebus i Estefania també és molt bonic. En aquesta nota es veu clarament que, com Estefania no pot estar amb Diafebus perque no té cap distinció social, i ella està completament enamorada d'ell, li diu de casar-se i així d'aquesta manera ell pot aconseguir el títol de duc, i poden estar per fi junts i vistos amb bons ulls per els altres.




Cèlia Brunet, Dímitra Sioras, Júlia Estivill i Amanda Garcia.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Eric, Jordi, Pau, David.

Mon senyor Tirant, no convertiu en pena l'esperança de tanta glòria com ha estat aconseguir la vostra desitjada persona. Reposeu-vos, senyor; i no utilitzeu la vostra força violenta en contra meu, perquè les forces d'una donzella delicada com jo no poden resistir les d'un cavaller com vós. Per pietat, no em tracteu de tal manera. Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys.

Hem triat aquesta part per que ens van agradar molt les seguents paraules de Carmesina: " Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys". Ens agrada aquesta part per que Carmesina l'hi esta explican al "mestre de lamor" que l'ha aconseguit a ella, la persona que a aconseguit tocar el cor d'en Tirant, el caballer que mai senamora, el caballer que s'enrriu dels enamorats, sense gaire esforç, que no senfadi amb ella per que es una glòria el que a aconseguit.



                                               

Fracció de Tirant lo Blanc ( Episodis amorosos) - Joanot Martorell




La pena extrema qque la meva ànima sent és perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m'afligeix més, i el meu cor s'ha tornat més fred que el gel perquè no tinc cap esperança d'aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s'ha d'amar.¿ I no sabeu vós en tots els fets d'armes que m'he trobat, ningú no m'ha pogut passar ni vèncer, i una sola visió d'una donzella m'ha vençut i m'ha tirat al terra, que no he tingut cap resistència contra ella? I si ella m'ha fet el mal, ¿de quin metge puc esperar medecina? ¿ Qui em pot dar vida o mort, o salut de veritat, si no ella? ¿ Amb quina força i amb quina llengua podré parlar, que pougui fer.li tenir pietat, si la seva altesa em guanya en tot, en riquesa, en noblesa i en senyoria? I si amor, que té una blança justa, que iguala les voluntats, no inclina cap a mi el seu cor gran i generós, jo estic perdut, perquè em sembla que totes les solucions que poden donar-me remeisón impossibles; així que no sé què fer amb la gran desventura.


Laia Pujol, Piedad Palacios, Ahjar i Paula Andreu.




dilluns, 25 de febrer del 2013

"Diafebus, veient la vergonya que Tirant pasava, va entendre per què Tirant reprenia a tots els de la seva mena i fins i tot als seus amics si parlaven d'amor. Els deia: <>, mentre se'n reia de tots. Però jo veig que ell ha anat a caure a la trampa i que no hi ha força humana que pugui sortir-se'n.
    I Diafebus pensava en els remeis que necessita un mal com aquest, i amb un gest pietós i afable va començar a dir."

Hem escollit aquest fragment de la novel·la perquè el nostre treball tracta d'uns certs personatges i en aquesta part en surt un d'ells. Concretament Diafebus, el cosí de Tirant. Que com reflecteixen aquestes paraules, sempre està al costat de Tirant ajudant-lo, fent-li companyia i intentant entendre'l en tot, ja que és el seu fidel cavaller i millor amic.

Júlia Hernández, Mar Benach i Júlia Moyano.







dijous, 21 de febrer del 2013



FRAGMENT TIRANT

Hem escollit aquest fragment, perquè parla de la por, la incertesa i l’actitud pesimista de Tirant de no saber si serà correspost en el seu amorament. Es un sentiment preocupant i bonic a la vegada, com l’amor en general. L’amor que porta a les persones i els sentiments als limits, el pitjor moment de tots es no saber si t’estima o no aquella persona, perque estas valorant les teves opcions, que son dos. La feliçitat absoluta o l’horrible dolor de l’amor no correspost. De com et pot arribar a consumir la preocupació d’aquest sentiment i que per molt que probis d’evitar l’enamorament o de ser fred, no ho pots evitar.

“La pena extrema que la meva ánima senté s perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m’afligeix més, i el meu cor s’ha tornat més fred que el gel, perquè no tinc cap esperanza d’aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s’ha d’amar.”

         

                                                                                                          Anna Calero
                                                                                                          Ariadna Van der pool
                                                                                                          Felipe González
                                                                                                          Judith Ledesma
                                                                          




dimecres, 28 de novembre del 2012

La sabata , de Josep Palau i Fabre



La sabata
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
Josep Palau i Fabre, La sabata.  Poemes de l’alquimista. de Barcelona, 1997

Hajar , laura  , Gabriel i Chiara 


dimarts, 27 de novembre del 2012

Poema Visual. JOAN BROSSA

Amb aquest poema, Joan Brossa vol donar a entendre que les lletres i les paraules són la clau que t’obriran noves portes, és per això que en aquest dibuix, on hi hauría d'haver les serres de la clau, hi ha l'abecedari. Hem triat aquest poema perquè ens ha agradat molt el joc de paraules que ha utilitzat Joan Brossa, ja què és molt original, i té molta raó. 


Júlia Moyano, Júlia Hernández, Mar Benach.